filosofia

Les xarxes socials dessocialitzen i els sistemes intel·ligents desintel·liginitzen. Són molt útils per segons que però trob que no se solen fer servir bé, un s'hi acaba enganxant i s'utilitzen innecessàriament.

Per això he creat aquesta web, per tenir el control del meu contingut a la xarxa i fer-ho més personal i amb el meu estil (de fet tenc un servidor amb els meus fitxers (en contra del Drive per exemple), contactes, pàgines web i repositoris). Abans molts escrivien blogs, n'hi havia de bons i de xerecs, però almanco cadascú podia publicar el que volgués quan volgués en el format que volgués, sense notificacions, seguidors ni pressió. I la gent seguia contingut si hi estava interessada, amb RSS per exemple.

Els ordinadors (o altres dispositius) també són molt útils i ens han canviat molt la vida, com ara en informació, enciclopèdies, tràmits (bé, això és discutible), ordenació, comunicació o processament de dades. Són una bona eina de feina i creació i consum de contingut. Ara bé, trob que sempre s'ha de valorar si val la pena: escriure en paper, fer manualitats, un àlbum fotogràfic en físic o llegir un llibre tenint tots els dispositius apagats dona més habilitat, paciència, tranquil·litat, creativitat i personalitat. Cadascú té la seva cal·ligrafia i el seu toc personal. S'ha de perseguir la qualitat i no la quantitat.

No dic de fer una tesi doctoral a mà, però no fa falta obrir l'ordinador per fer els deures de l'escola, un escrit de quatre pàgines o sumar 4+4. I, si he de fer servir l'ordinador, si és possible, utilitz eines simples i eficients que fan sa feina que han de fer, ni més ni menys. Així m'hi puc centrar millor, no perd el temps i allarg la vida de l'ordinador (és del 2016). A la secció /programari resumesc els programes que faig servir.

Els telèfons intel·ligents també són útils per segons que, però trob que s'ha creat una necessitat on no hi ha. Avui en dia la gent es passa el dia al mòbil —sobretot a les xarxes socials— i, quan cridam algú, no contesta perquè el té silenciat, perquè té tantes notificacions que l'ha de silenciar per no convertir-se en un malson. És a dir, ens passam el dia mirant contingut al mòbil —que valdria més avorrir-se un poc i mirar el paisatge, per lleig que sigui— i, quan a la fi el necessitam perquè algú ens crida, no hi som. Estam més desconnectats que mai!

Ara bé, això té solució: llevar-se de les xarxes socials i silenciar tota notificació que no sigui urgent, per utilitzar el mòbil només quan sigui necessari. A jo no me va funcionar. L'engegava per comprovar si havia rebut res, o cercava el que fos quan m'avorria esperant al bus, per exemple. Per això, vaig arribar a la conclusió que a la pràctica estan fets per enganxar-s'hi i, des de llavors, tenc un telèfon que només serveix per cridar i enviar SMS. No el necessit tenir silenciat i la bateria me dura devers dues setmanes (de viatge o acampada és una desconnexió total, i ni duc el carregador).

Si me perd pel carrer, ho deman a algú o segueix perdent-me per descobrir nous indrets; si vull una foto, segurament estaré acompanyat de gent que duu un bon mòbil per fer-ne (no sol demanar-ne moltes, idò una basta per immortalitzar un record); si vull cercar informació, dic "no ho sé" i ho cerc més tard; si m'avorresc, m'avorresc. D'aquesta manera, un està més connectat al món real, i aporta molt de temps, tranquil·litat, orientació, observació i te fa perdre la vergonya si has de demanar res, socialitzant més que a les xarxes.